1. |
Fang a l'érem del mirall
03:27
|
|
||
|
Quisiera no tener que llorar,
sin lágrimas,
a esta media mitad que soy...
Pots anar a pastar fang
a l’érem del mirall,
que l’espera d’esperar
un desert et desespera.
Jo no soc de cap manera...
Quisiera no tener que llorar
sin lágrimas, ¡la cara rota!
a esta muda mitad que soy.
|
||||
2. |
Remat
02:39
|
|
||
|
La barreja, la barreja,
el cristall i els elements,
i desfer-se del desfici
de la seva falsa pell.
La barreja, la barreja,
i a tothora, el moviment,
i desfer-se del desfici
de la seva falsa pell...
Tantes cares, tantes cares,
no fan gent sinó ramat.
Tantes galtes, tantes galtes,
no feim poble som ramat.
|
||||
3. |
Teorema de la Ema
01:49
|
|
||
|
No voldria canviar de tema
ni deixar de dir la Ema
però, a vegades, el que passa,
és que cal sortir de casa.
I no importa si no et cases,
tot s’hi val, si vols fer l’ase,
digues “Ema, no tinc raça,
vaig a fer vida a la plaça”.
Dilema, dilema!
Les pupil·les se’t dilaten,
les estrelles tornen rates,
fas del caos un nou principi,
trobes llum al precipici.
I no importa si no et cases,
tot s’hi val, si vols fer l’ase,
ai drapaire pocatraça!,
vas ser el pària de la classe.
Dilema, dilema...
Teorema de la Ema!
|
||||
4. |
|
|||
|
...i l’ànima
em
pen-
ja
a i x í,
llarga,
llargaruda,
tan
llarga
que ja veig
bellumes.
I com la serp,
el compte corrent
a corre-cuita,
tu,
que només
voldries
somiar truites,
t’instal·les
al paradís
atroç
de menjar
un tros petit
d’aquest
pastís
que a tots pertany.
|
||||
5. |
Ulls de nins
04:23
|
|
||
|
El sol roig no porta goig.
La mar freda frega el desconcert.
La pell salada que no sap d’on ve.
Els ulls dels nins s’han fet malbé.
Hi ha gent que entra dins la teva ànima
i ja no en sortirà mai més.
|
||||
6. |
|
|||
|
Ara que el temps ens ha esmolat
és l’hora de la sinceritat,
tasta’m el cor
i digues que cap fosca no venç.
Avui no són els teus amics
uns poetes francesos,
Rimbaud, Verlaine i Mallarmé,
castells d’aire volàtils,
perquè l’ara és ara
i l’ara és l’arada que ens empara,
perquè l’ara és ara
i l’ara és tot el que hi ha.
I no, no m’agrades tu,
no m'agrades tu,
que la vida no t’agrada.
I no, no m’agrades tu,
no m’agrades tu
si no t’agrada la vida.
On t’has deixat la sensació?
La forma pura mata.
Si allò que vols és diversió,
desfés-te de l’angoixa,
perquè l’ara és ara
i l’ara és l’arada que ens forada,
perquè l’ara és ara
i l’ara és tot i res.
|
||||
7. |
Al calaix de la moixa
04:14
|
|
||
|
Entre les cuixes de la moixa
els rojos llavis de maduixa,
el seu dolç tast m’embruixa.
Entre les cuixes de la bruixa
els llavis rojos de maduixa,
el seu dolç tast m’angoixa.
[per sempre
als marges feliços
del no-ningú,
podria tenir-ho tot,
però no vull res.
potser, només,
una mica de tu,
encara que hi manqués
el bri d’amor
precís.]
Entre les cuixes de la moixa
els rojos llavis de maduixa,
el seu dolç tast m’embruixa.
Entre les cuixes de la bruixa
els llavis rojos de maduixa,
els seus racons, el seu tast dolç,
m’angoixen.
|
||||
8. |
Absenta absolta
00:27
|
|
||
|
Absenta absolta,
boja poca-solta,
em treus la sang,
imant d’amant:
an-ti-ma-tè-ri-a!
|
||||
9. |
Noia-paranoia
03:13
|
|
||
|
Noia, no ets la noia d’Anoia,
ets la noia-paranoia,
oh no, no, no, noia.
Nina, ets la nimfa marina,
no sabria ben bé dir quina,
i sempre desafines.
L’amor a mort, a doll,
sadoll per tu.
La mort d’amor, a mort,
sadolla tot.
Noia, del Berenguer d’Anoia?
Ets la noia-paranoia,
oh no, no, no, noia.
Nina, ets la nimfa submarina,
no sabria ben bé dir quina,
i sempre em despentines.
Ferit desig,
la carn només vol carn.
Desig ferit,
la carn només vol carn.
Noia, no ets la noia d’Anoia,
ets la noia-metanoia,
noia-paranoia!
|
||||
10. |
|
|||
|
Com m’agrada presumir,
m’encanta, m’engata.
Tenc defectes com tothom,
m’encasten en tots aquests mals vicis
del tu i jo i de l’id i del nosaltres,
plegats som un grup d’altres,
l’indie sempre és comercial,
no cal suïcidar-se com Cobain.
I què els passa als meus amics?
S’enfaden, s’engaten.
I m’empenyen al redol,
que em toca, que em costa Déu
i ajuda assumir.
Com m’agrada presumir,
m’encanta, m’engata.
Tenc defectes com tothom,
m’encasten en tots aquests mals vicis
del tu i jo i dels hits i del nosaltres,
plegats som un grup d’altres,
l’indie sempre és comercial,
no cal afegir-hi un: “la, la, la...”
|
||||
11. |
Redós
03:35
|
|
||
|
ELLA:
També ha vingut—pobre aucellet,
tot arraulit,
a mon balcó—cercant redós.
Mes jo li he dit:
—No temis ja—lo qu'es passat,
aixeca 'l vol:
el cel es blau,—els arbres verds,
i brilla el sol.—
Així meteix—dic a l'aimat:
—Oblida ahir:
diga-m avui—am cor lleuger
lo que'm vols dir.
ELL:
Còm asserenes mon neguit,
còm fuig mon dol!
Ets el cel blau,—ets l'arbre verd,
ets el meu sol!
|
||||
12. |
...mà freda
01:40
|
|
||
13. |
És talment la nit
03:22
|
|
||
|
És talment la nit,
vagons de tren al llit,
que col·lideixen
i amb acrobàcies
em promets l’accés perpetu
als teus indrets i inicis.
La teva geografia
convida a esculpir-te
amb les dents
axiomes del silent gemec
que sovint ofegues.
Mai no apunt als mapes
ni indicis ni galaiques rutes
de la descoberta.
I així fem que m’enganyes,
i que per sempre ens imantem
com la primera vegada.
|
||||
14. |
Vel de teranyina
04:09
|
|
||
|
Qui sap on mena,
per sort o per ventura,
la vida en les altures,
que t’ha ensenyat
a parlar poc
i a pensar més
en tot allò que
mes a mes
t’acosta, com si res,
al rés de l’altra veu,
aquella en altaveu
−d’aquest costat...
tan encisat i ple de traus.
Qui sap on mena,
per sort o per ventura,
la vida en les altures,
que t’ha ensenyat
a parlar poc
i a pensar més
en tot allò que
mes a mes
t’acosta, com si res,
al rés de l’altra veu,
aquella en altaveu
−d’aquest costat−
que avui ja escoltes,
que et diu fluixet, fluixet,
des d’un lloc fondo:
“ei, vine, vine,
no facis cas al vel de teranyina.”
[I la natura em crida, com crida ma carn. La veu pren forma de llamp.]
|
||||
15. |
|
|||
|
Quin animal
per dins la casa,
juga amb el moix
per dins la casa,
rínxols i flors
per dins la casa.
Uh...
Pren cos el caos
per dins la casa,
nus dins l’atzar,
per dins la casa,
fora la por,
per dins la casa...
Uh...
Per dins la casa!
Per dins et cases...
|
||||
Salvatge Cor IB, Spain
Salvatge Cor is a post-Bowie pop act led by Majorcan writer, producer and composer Llorenç Romera Pericàs.
If you like Salvatge Cor, you may also like:
This Calgary group makes goth-y post-punk attired in the brightly colorful arrangements of bleep-boop synthesized psychedelia.
go to album
A delicate and ethereal album, gracefully blending dreamy melodies with hushed guitar & introspective lyrics.
go to album
Madrid's Caliza creates intricately sound-designed ambient art pop addressing the climate crisis on this striking new LP.
go to album
sunflower in the east
by mitamu
A dreamy, sonically diverse coming-of-age story from NYC artist mỹ tâm, who infuses art pop with elements of jazz and chiptune.
go to album
This debut album from the Chicago art-pop collective brings together their disco, lounge pop, and '70s soul influences.
go to album
Alternate Utopias from a Nostalgic Future
by Saint Idiot
Edmonton's Saint Idiot makes deconstructed art-pop that gets at the queasiness and absurdity of modern life and imagines better outcomes.
go to album
Welsh art-rock group HMS Morris make music full of plot twists; explosive, colorful rhythms can turn into shadowy introspection on a dime.
go to album
